"M'ho van explicar i ho vaig oblidar, m'ho ensenyaren i ho vaig veure, amb la qual cosa ho vaig entendre i recordar. Ho vaig fer, ho vaig sentir i ho vaig aprendre."
Simplement fer la observació que la tasca de psicopedagoga és la d'anar aprenent dia a dia amb els alumnes, companys de professió, famílies i en aquest cas concret de tota la xarxa educativa que ens envolta, és a dir treballar de forma col·laborativa amb tots els agents socials i educatius per poder fer una tasca enriquidora i d'èxit per i amb els alumnes. En definitiva, es tracta de construir uns sabers fer i estar per a que el futur dels joves sigui el de poder-se construir un futur enriquidor i valid.
En aquest punt on aquest procés per a mi s'acaba, he pogut veure que no hi ha res fixe que el que es valid és la flexibilitat, que cada alumne te unes característiques, potencialitats, limitacions diferents i que des de l'institut, en aquest cas, s'intenten adaptar a tot amb els recursos que tenen, intentant fer el millor, parlant i pactant dia a dia. No treballen amb programes tancats i fixes sinó que tenen una manera de fer oberta i flexible que ajuda a millorar la qualitat de l'estada dels alumnes al centre.
Amb aquestes paraules m'acomiado, sense abans agrair a la TERESA el seu suport, tot el que m'ha ensenyat amb el seu saber fer i amb els consells que dia a dia m'ha donat. També a la resta de l'equip del departament d'orientació en especial a l'Assumpta amb la que he pogut compartir sessions i neguits. També al Salva director d'aquest macro institut, com diu ell una petita ciutat, que ha fet que em pugui sentir una mes dins el centre i com no a la resta de l'equip docent i directiu que sempre que ho he necessitat m'han ajudat, obert les portes i acollit tant i tant be.
MOLTES GRACIES!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada